Una Catalunya retocada

Tot be esdevingut degut de una noticia que va aparèixer aproximadament fa dues setmanes, en quan hi apareix la idea de treure els accents diacrítics aquí a Catalunya.

En que per les persones que no estiguin al corrent, el accent diacrític es dona quan dos paraules que s’escriuen igual tenen diferents significats, en que si es dona s’hi posa un accent en una d’elles a fi de diferenciar-les, com per exemple:  dona-> esser humà femení, i per altra part hi apareix: dóna forma del verb donar; Diferenciats per l’accent a la o.

Per el que fa amb aquest acte la meva opinió es que realment no hi ha cap necessitat de modificar la nostra llengua, ja que realment es un aspecte que ens identifica, en que apart de que aquesta modificació comportaria a tenir confusions en els significats de cada paraula i ens absentaria d’una part de la nostra identitat com a catalans. I tal com ja he dit provocaria una gran confusió a l’hora d’escriure i per tan a la vegada significaria una modificació de l’ortografia que tant ens representa.

Finalment espero que aquesta modificació no es dugui a terme ja que a part de que portarà a la confusió significaria la pèrdua de una part de la nostra identitat.

A Espanya encara existeix el bipartidisme?

Per els que no sabeu que es el bipartidisme, ho definiré dins la part del govern;  Significa que hi ha dos partits que tenen el poder absolut, i conseqüentment  significa que son els partits que relativament manen  per damunt de la resta.

Durant tota l’historia d’Espanya,  aquesta forma de govern basat en el bipartidisme ja havia sorgit varies vegades.  Una i bastant coneguda va ser a finals del S.XIX  en el que es veia un torn de partits en el que destacaven dos partits dinàstics, la qual cosa eren el partit conservador liderat per Canovas i el partit liberal liderat per Sagasta.

Ara bé durant aproximadament en els últims deu anys enrere fins a l’actualitat veníem d’una situació en el que es veia el que es podria dir un bipartidisme ja que i havien dos partits dinàstics que destacaven molt per damunt que la resta, i aquests eren: el PSOE i el PP,  en el qual manaven i com el que diu es repartien la majoria de vots entre ells.

Però en l’actualitat com el que diu ja no es nota aquest bipartidisme entre PSOE i el PP ja que en l’actualitat juntament amb ells s’hi han unit en el grup dels mes votats dos partits nous, el qual son Ciudadanos  amb una ideologia de dretes i Podemos amb una ideologia d’esquerres  

Per tant com a reflexió final es podria dir que en l’actualitat per al que fa el govern d’Espanya  hi ha un bipartidisme, però no obstant, se li podria dir un bipartidisme parcial, però no total,            ja que si que es veritat que encara segueix destacant el PSOE i el PP però també està  dins de la realitat que Ciudadanos i Podemos cada vegada estan pujant amb mes força  i per tant convencent a mes gent i conseqüentment equilibrant cada vegada mes les votacions.

Catalunya fabrica d'Espanya?

   Bones a tots els seguidors del meu bloc aquesta vegada us parlaré des de el meu punt de vista, justificant si Catalunya va ser considerada la fabrica d’Espanya.

Des de el meu punt de vista  es podria considerar que Catalunya va ser considerablement la fabrica d’Espanya ja que Catalunya va constituir  una excepció dins del panorama espanyol.

Cosa que fa reflexionar amb el pensament que durant el segle XIX Catalunya va ser la fàbrica de espanya.

A Catalunya es van començar a muntar fabriques modernes  com per exemple de vapor, cosa que tal i com anava en aquells  moments  espanya econòmicament i també de ritme de creixement a la resta d’Europa semblava indispensable.

 Va significar una gran inversió per a Catalunya que per a dur a terme aquest  procés d’industrialització   ja que necessitaven  de forma important el mercat,  però  com era indispensable el mercat interior tal i com estava espanya    van haver de enfocar-se en el mercat colonial ja que espanya estava formada per població camperola amb un baix poder adquisitiu però de totes formes van poder tirar endavant i acabar sen una peça indispensable per a que espanya fes un pas endavant i donant pas a l’industrialització  fent créixer les ciutats i així concloure amb un creixement de l’economia.

Blog d'Història 2016/17

Hola a tots com ja sabeu alguns, i si no es així em presento em dic Frank Mari Valero i estic cursant 2n de Batxillerat.

Bé, doncs aquest 2016/17 retornaré de nou al blog, afegint els apartats  més  interessants que anem  fent  i aplicant sobre Història.

Després d’un llarg temps sense actualitzar el blog en qüestió, a arribat l’hora del retorn  i compartir amb vosaltres  els millors conceptes. 

Com ha informació addicional he de dir que tot seguirà les mateixes pautes d’us que l’any anterior,  però no obstant aquest any amb ganes de començar de nou i amb un gran entusiasme.

Bé, doncs finalment que ja us he pogut donar la benvinguda  de nou al meu blog, espero que el pugueu visitar sempre que ho vulgueu i/o necessiteu.

Ens anem veient  aquests dies donant-vos la meva  opinió de nous conceptes . 

 Una abraçada!

La guerra civil: Va ser causada pels d'esquerres?

Stanley Payne va afirmar que van ser els representants del règim democràtic i no els qui es van alçar en armes, els que van fer que estallés la Guerra Civil el 1936. Stanley Payne responsabilitza al govern d’esquerres de la època de la destrucció de la democràcia d’aquell moment. A més, fins i tot afirma que els colpistes van intentar dialogar amb el poder executiu, en concret, amb persones properes al president de la República com Manuel Azaña, sense èxit, perquè el govern desitjava l’aixecament militar.

Entre les nombroses raons que va apuntar com a causes del cop d’Estat, Payne ha fet especial atenció al fet de que es va produir un frau democràtic en els últims anys de la república i que es va produir arran de la feble democràcia que hi havia en aquells moments.

Finalment, cal dir que faria faltar contrastar amb tots els fets si la opinió de l’hispanista nord-americà es bona des de l'objectivisme.

Ni l'Estatut del 1932 ni l'Estatut del 2006 van ser ben rebuts per les Corts espanyoles.

Entre gener i abril de 1932 una comissió de les Corts van adequar el projecte d'Estatut a la Constitució , el que va irritar als diputats nacionalistes catalans -un d'ells va arribar a afirmar que «havien estat enganyats » - . Tot i així el projecte va trobar una forta oposició entre tots els sectors de la càmera, inclosos els intel·lectuals liberals com Miguel de Unamuno i José Ortega i Gasset i els diversos grups republicans i el socialista que donaven suport al govern. Així l'autonomia catalana va esdevenir un regateig constant que es va traduir en un progressiu diluir dels seus continguts i les sessions borrascoses es van multiplicar amb el pas dels dies empenyent a una sensació de desànim progressiu en nombrosos sectors del catalanisme, que veien trencades les seves expectatives d'un acoblament amigable dins de la República. L'estatut d'Autonomia de 2006 tampoc va ser ben rebut per les Corts espanyoles. 

Ara volem el concert econòmic, però en un passat vam afirmar que no el reclamaríem.

La reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 va ser una proposta que els partits polítics progressistes catalans van començar a desenvolupar durant l'última legislatura de Govern de Convergència i Unió (1999-2003). No obstant això, segons algunes versions, la idea va sorgir abans, concretament durant un dinar entre el president del PSC Pasqual Maragall i el líder d'Esquerra Republicana de Catalunya Josep-Lluís Carod Rovira que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1998, en el qual Maragall va convèncer a Carod de la necessitat de "afegir" a l'Estatut noves qüestions com la immigració, la presència de la Generalitat davant la Unió Europea o una Carta de Drets socials. La iniciativa de la reforma es va concretar en l'any 2000 quan el president de la Generalitat Jordi Pujol va rebutjar l'oferta de pacte que li va fer Esquerra Republicana de Catalunya, de manera que la formació republicana i independentista encapçalada per Josep-Lluís Carod Rovira va acceptar l'oferta de Pasqual Maragall de formar una coalició d'esquerres, que també inclouria Iniciativa per Catalunya Verds, per intentar aconseguir la majoria absoluta a les eleccions catalanes de 2003 i el punt estrella seria el nou Estatut. D'aquesta manera pretenien posar fi a vint-anys de govern de Jordi Pujol, líder de Convergència i Unió, qui després de les eleccions catalanes de 1999 havia optat per pactar amb el Partit Popular per ser investit president de la Generalitat (acord que incloïa que CiU renunciava a reformar l'Estatut del 79 per una legislatura i que tampoc reclamaria el concert econòmic com a sistema de finançament).

En els dies d'avui es tornar a reclamar el concert econòmic que Pujol va renunciar a reclamar com a sistema de finançament

Introducció

En aquest nou any, s'analitzarà la història d'Espanya. Espero que les meves aportacions us siguin útils.